Farida El-Nakash: "La Revolució egípcia. La posició de la dona en relació amb el laïcisme i el paper dels sindicats".

Tancant el cicle de xerrades realitzades en el marc de les XV Jornades Àrabs, la periodista, feminista i activista pel drets humans, Farida El-Nakash, va tractar el tema de la Revolució del 25 de gener a Egipte, del nou període que s'ha obert amb la caiguda de Mubarak i les perspectives de canvi polític, social i econòmic que comporta, especialment pel que fa a la situació de la dona egípcia.

Sota el títol "La Revolució egípcia. La posició de la dona en relació amb el laïcisme i el paper dels sindicats", la xerrada de Farida El Nakash va començar recordant la naturalesa dictatorial, repressiva, corrupta i sotmesa als interessos occidentals (sobretot dels EUA) dels gairebé 30 anys de govern de Hosni Mubarak, i com aquest va mantenir una certa ambigüitat entre un modernisme secularitzant i els gestos vers els sectors més reaccionaris i fonamentalistes per tal de contrarestar la influència dels moviments islamistes opositors, especialment els Germans Musulmans, i consolidar la legitimitat del règim i de les seves actuacions davant el poble. Aquesta política ha afectat a les dones egípcies, malgrat que els seus drets polítics estan reconeguts constitucionalment, pel que fa a l'ordenament jurídic que, mitjançant un dret de família el fonament legal del qual es troba en una interpretació restrictiva i conservadora de la Xaria (llei islàmica), posa a la dona sota la tutela de l'home (el pare, el germà, el marit...) i la discrimina en diferents aspectes com són el divorci, la custòdia dels fills, la propietat dels bens, etc.

Aquesta discriminació no fa res més que empitjorar la situació social de la dona egípcia: tres de cada quatre persones aturades són dones; més del 40% de les famílies egípcies estan encapçalades per dones, que es troben sobretot entre els estrats més pobres de les persones amb ingressos de menys de dos dòlars al dia.

En aquest context, la Revolució del 25 de gener i la caiguda de Mubarak poden suposar uns resultats desiguals pel que fa als drets de les dones: d'una banda, poden ser una gran oportunitat perquè les reivindicacions dels moviments feministes i democràtics comportin un avanç en el reconeixement d'aquests drets; però, d'altra banda, els Germans Musulmans i altres organitzacions fonamentalistes, tot i que van participar molt tardanament en el moviment del 25 de gener, compten amb el suport de les monarquies conservadores del Golf (sobretot de l'Aràbia saudita) per exercir la seva influència i fer que el consell militar, que controla actualment Egipte, retalli drets i disminueixi la participació de la dona en les instàncies de decisió política.