El Socors Popular Libanès amb el suport del Fons Català per a la Cooperació i el Desenvolupament i l'Associació Catalunya-Líban, ha iniciat l'atenció a persones libaneses amb risc de pobresa i refugiades de Siria. Amb aquest projecte de cooperació, la policlínica del SPL a Halba, al Nord del Líban ja esta equipada per a l'atenció en oftalmologia. Halba és la capital de la regió de Akkar, considerada una de les regions més pobres del Líban, i amb presència de prop de 500.000 persones refugiades de Síria.
Adham Sayed: ¿Cómo se ve Palestina desde Barcelona?
Fui invitado por los Colectivos de Jóvenes Comunistas (CJC) para hablar acerca de Palestina, en un pequeño edificio de una calle principal de Barcelona.
Cuando entré al edificio vi frente a mí un anuncio que contenía en el medio una foto de Che Guevara, que llevaba una bufanda palestina. Le pregunté a un camarada acerca de eso, ya que no entendía el idioma, y me dijo: “hoy es un gran día para hablar del tema de Palestina, por la solidaridad y el apoyo a Palestina”. Al principio me quedé sorprendido porque no había ningún motivo específico, estábamos en el 9 de marzo, quizás era una de las falsas celebraciones que hacen los extranjeros. Eso fue lo que me pareció en el primer momento. Después de la reunión con líderes estudiantiles de los CJC, fuimos a ver un filme realizado por un camarada cata lán. Me senté en el medio de la audiencia de entre 30 o 40 personas. Hasta ese momento yo no estaba interactuando seriamente con esa celebración, pero cuando comenzó el filme empezó, todo cambió. Yo no podía creer lo que estaba viendo, cogí uno de mis papeles y escribí pocas palabras, esta es una parte sin ningún tipo de modificación.
¿Para quién la situación de Palestina es un tema central?
Mirando sus rostros yo encuentro ira, desafío y determinación, es decir, encuentro resistencia. En sus rostros veo muchos de los acontecimientos y momentos brillantes de la historia de la lucha internacional por la causa palestina, entiendo como muchos de los europeos, americanos y otros se sacrificaron por el bien de la causa de Palestina, que es, para ellos, un eslabón esencial de la victoria contra el imperialismo. ¿Sabes de quienes estoy hablando? ¡De los catalanes! Jóvenes catalanes de entre 20 y 30 años de edad, yo encontré esas expresiones en su rostro mientras veíamos una película sobre Palestina.
Nunca me sentí así antes. Yo sentía que empezaba a llorar.
Los palestinos están luchando entre ellos, otros ocupados con la “primavera siria”. Estos jóvenes son los camaradas palestinos que están fuera de todas esas formaciones, que están al lado de George Habash, Wadie Hadad, Mahmoud Darwish, Layla Khaled, Ahmad Sa’adat, y todos esos héroes, al lado de todos los creen en la resistencia como la única solución para conseguir el regreso a Palestina.
Mientras los árabes también están divididos no sobre el asunto esencial, sino en Siria, Libia, Iraq, Sudán (si se estaba con la ocupación o en contra de ella)....lo que el imperialismo ha querido hacer con nosotros.
Estos jóvenes están en la misma posición que los que están resistiendo en las fronteras con la mano siempre en el gatillo, son tan grandes como ellos, aunque no conozca sus rostros ni sepa nada de ellos...
¿Sabes que están exigiendo la liberación de toda Palestina desde el mar hasta el río Jordán? Ellos no reconocen la existencia de lo que se llama "Israel", e incluso rechazan pronunciar dicho nombre. ¿Quiénes son? ¿Son de Ain El Helwe o Al Rachedeyeh o Al Bidawi (campos de refugiados palestinos en el Líbano)? ¿Son de Tiro, Sidón, Beirut, Baakleen o Joneyeh, de Jbeil, Trípoli, Halba, Bikaa oeste, Zahleh o Baalbek? ¿Son de Siria, Jordania, Arabia Saudita, Kuwait, Qatar, Irak, Egipto o Túnez?
Ellos están a miles de kilómetros de Palestina. Y, desde allí, Palestina es más hermosa...
Saludos para ellos.
¡Viva Palestina!
Exposició “Have a Pleasant Stay” (Naqba 2012)
Del 4 al 20 de maig, s'exposa a l’espai Agora Catalunya (Plaça Catalunya, 9 4ª Planta – Barcelona) el treball de l'artista Samira Badran, on s'analitza amb profunditat les zones i mecanismes de control que es troben a Palestina i que creen fronteres i transformació de l’espai, del territori, i que incideix directament en la quotidianitat de les persones.
L’artista crea espais per contrastar tensions, per qüestionar la injustícia, la violència i la por. Així l’activitat artística es converteix en un camp lliure d’experimentació de diverses tècniques artístiques utilitzant fotografia, impressió sobre materials diversos, dibuix, i intervencions sobre fotografies.
L'exposició s'inaugura avui en el marc dels actes per la commemoració de la Naqba que organitzen Comunitat Palestina a Catalunya i la Coordinadora d'Entitats "Amb Palestina al Cor" amb la finalitat de conscienciar a la societat civil catalana perquè exigeixi a les institucions i els representants polítics el compromís per assolir una pau justa i duradora per al poble palestí.
Ghassan Saliba: "Evitar la guerra en Oriente Medio, exigir el diálogo y la no injerencia extranjera en la zona."
La guerra fría ha vuelto en su expresión más violenta a Oriente Medio y al mundo árabe en general. Amenaza a la zona con una guerra o ‘guerras’ regionales, que pueden involucrar directamente a potencias regionales e internacionales. Cada potencia mundial tiene su agenda estratégica en Oriente Medio. En su conjunto reflejan intereses antagónicos. Intereses por parte de norteamericanos y occidentales en dominar las fuentes energéticas y dotar de una mayor protección al estado de Israel. Intereses de Rusia en recuperar un papel dominante como potencia mundial, en alianza con China y algunos países de América Latina, India y Sudáfrica, y en tener una salida al mar Mediterráneo. Este es sin duda un momento histórico con un nuevo orden internacional, en el que conviven los restos de un orden monolítico con una nueva geometría multipolar en fase germinal. Rusia, ignorada durante décadas, en las guerras del golfo, en la ocupación de Irak, últimamente en Libia, vuelve a recuperar su influencia en el conflicto alrededor del programa nuclear iraní, y a través del conflicto sirio. Oriente Medio y los pueblos de la zona son, de nuevo, presa de intereses e injerencias extranjeras. Cada potencia con sus jugadores en la región, y sus actores dentro de cada uno de los estados. >>>
Concentració de la Trobada Nacional per a l'Eliminació de la Discriminació contra les Dones (Beirut, 13 de novembre de 2011)
El passat diumenge dia 13, la Trobada Nacional per a l'Eliminació de la Discriminació contra les Dones (NCEDAW) va fer una concentració al centre de Beirut continuant la campanya, que va començar fa cinc anys, sobre el dret de les dones libaneses casades amb estrangers per atorgar la seva nacionalitat als seus fills.
A la concentració, D. Marie Nassif-Debs, va pronunciar un discurs en què criticà les posicions del govern i els parlamentaris libanesos que, des de fa més de 96 anys, donen suport a una llei va en contra de la mateixa Constitució.
Va precisar que, malgrat el paper que les dones libaneses han tingut històricament tant durant la lluita per la Independència com en la resistència nacional contra l'ocupació israeliana, les dones al Líban segueixen patint les pressions sectàries religioses, especialment en matèria d'estatut personal, i ha afegit que cada vegada és més necessari fer valer els drets de les dones i, especialment, esmenar el primer paràgraf de l'article I de la Llei de Nacionalitat de la següent manera: "És considerat libanès tota persona nascuda de pare libanès i mare libanesa".
Després va arribar el torn de Salwa Parla, casada amb un jordà, que va fer una crida a tots els libanesos animant-los a mostrar la seva solidaritat amb la campanya per canviar la llei sobre la nacionalitat.
Finalment, la mestra Wafica Mansour llegir el missatge que Soha Bechara, casada amb un no-libanès i mare de dos fills, va enviar a la Trobada Nacional.
També es va recordar que es convoca una concentració per al 10 de decembre, Dia Internacional dels Drets Humans.
Trobada d'Entitats. La Festa de Tothom.
Amb un gran èxit d'assistència, el passat diumenge es va dur a terme la Trobada d'Entitats del Consell Municipal d'Immigració de Barcelona que es va celebrar al Moll de la Barceloneta. Les diferents entitats que van intervenir en la preparació i desenvolupament d'aquest esdeveniment cívic i festiu van convidar al públic visitant a participar en les nombroses activitats que van organitzar: mostra gastronòmica, tallers d'artesania, jocs infantils, activitats esportives i actuacions de grups musicals i de danses tradicionals.
Trobada d'Entitats del Consell Municipal d'Immigració (Moll de la Barceloneta, 23 d'octubre de 2011)
El pròxim 23 d' octubre es celebrarà la Trobada d'Entitats del Consell Municipal d'Immigració de Barcelona. Una festa ciutadana en la qual participen 37 entitats del Consell Municipal d'Immigració, entre les quals està l'Associació Catalunya-Líban, i que aquest any es farà en el Moll de la Barceloneta (de 12 a 18 h.). És tracta d'un esdeveniment obert a tothom i que vol fer de la diversitat que enriqueix la nostra ciutat un motiu per compartir, conèixer i gaudir. A més, aquest anys s'ha decidit compartir la Trobada amb el teixit associatiu de dones (Consell Municipal de les Dones) per tal d'estrènyer lligams entre els dos sectors associatiu.
Igualment, cal destacar que amb motiu de l'Any Internacional dels Afrodescendents actuaran quatre grups representatius d'aquest fet social i cultural.
Us hi esperem!
Farida El-Nakash: "La Revolució egípcia. La posició de la dona en relació amb el laïcisme i el paper dels sindicats".
Tancant el cicle de xerrades realitzades en el marc de les XV Jornades Àrabs, la periodista, feminista i activista pel drets humans, Farida El-Nakash, va tractar el tema de la Revolució del 25 de gener a Egipte, del nou període que s'ha obert amb la caiguda de Mubarak i les perspectives de canvi polític, social i econòmic que comporta, especialment pel que fa a la situació de la dona egípcia.
Sota el títol "La Revolució egípcia. La posició de la dona en relació amb el laïcisme i el paper dels sindicats", la xerrada de Farida El Nakash va començar recordant la naturalesa dictatorial, repressiva, corrupta i sotmesa als interessos occidentals (sobretot dels EUA) dels gairebé 30 anys de govern de Hosni Mubarak, i com aquest va mantenir una certa ambigüitat entre un modernisme secularitzant i els gestos vers els sectors més reaccionaris i fonamentalistes per tal de contrarestar la influència dels moviments islamistes opositors, especialment els Germans Musulmans, i consolidar la legitimitat del règim i de les seves actuacions davant el poble. Aquesta política ha afectat a les dones egípcies, malgrat que els seus drets polítics estan reconeguts constitucionalment, pel que fa a l'ordenament jurídic que, mitjançant un dret de família el fonament legal del qual es troba en una interpretació restrictiva i conservadora de la Xaria (llei islàmica), posa a la dona sota la tutela de l'home (el pare, el germà, el marit...) i la discrimina en diferents aspectes com són el divorci, la custòdia dels fills, la propietat dels bens, etc.
Aquesta discriminació no fa res més que empitjorar la situació social de la dona egípcia: tres de cada quatre persones aturades són dones; més del 40% de les famílies egípcies estan encapçalades per dones, que es troben sobretot entre els estrats més pobres de les persones amb ingressos de menys de dos dòlars al dia.
En aquest context, la Revolució del 25 de gener i la caiguda de Mubarak poden suposar uns resultats desiguals pel que fa als drets de les dones: d'una banda, poden ser una gran oportunitat perquè les reivindicacions dels moviments feministes i democràtics comportin un avanç en el reconeixement d'aquests drets; però, d'altra banda, els Germans Musulmans i altres organitzacions fonamentalistes, tot i que van participar molt tardanament en el moviment del 25 de gener, compten amb el suport de les monarquies conservadores del Golf (sobretot de l'Aràbia saudita) per exercir la seva influència i fer que el consell militar, que controla actualment Egipte, retalli drets i disminueixi la participació de la dona en les instàncies de decisió política.
Kamal Hamdan: "Els reptes polítics i econòmics de la 'Primavera Àrab': una primera lectura".
La segona xerrada de les XV Jornades Àrabs de Barcelona va anar a càrrec de Kamal Hamdan, economista i director executiu del «Consultation and Research Institute» de Beirut (Líban), que sota el títol «Els reptes polítics i econòmics de la "Primavera Àrab": una primera lectura», va fer una aproximació al context polític i econòmic que ha marcat la història del món àrab durant els darrers decennis i que ha conclòs amb l'inici d'una nova etapa oberta per les revolucions als països àrabs. A partir de finals de la dècada dels anys seixanta del segle passat, el nacionalisme àrab de tendència progressista i laic entra en crisi amb la desfeta de l'Egipte de Nasser a la Guerra dels Sis Dies de 1967. Llavors, amb el suport dels EUA, comença un període d'hegemonia dels països àrabs "moderats", conservadors i fonamentalistes (encapçalats per l'Aràbia saudita) que, a més, imposen un model econòmic de tipus rendista basat en l'exportació dels hidrocarburs que ha generat una acumulació de capital que, enlloc d'invertir-se en millorar l'economia productiva i els serveis socials (sanitaris, educatius, etc.), s'ha utilitzat per treure-li rendibilitat a través dels mercats financers i les inversions de caràcter especulatiu, per finançar un consum ostentós i promoure la corrupció i el clientelisme entre les elits polítiques i socials.
Aquest model econòmic mostrarà la seva feblesa amb el triomf de les polítiques neoliberals impulsades pels governs occidentals i les institucions internacionals com el FMI, el Banc Mundial i l'OMC durant els anys 80 i 90 del segle passat, que imposaran als països àrabs polítiques d'ajust, desregularització i obertura dels mercats al capital estranger i desmantellament dels escassos serveis públics que es proporcionaven a la població. En resum, segons Kamal Hamdan, la confluència d'un model de desenvolupament econòmic rendista i de la imposició de les polítiques neoliberals crearan un còctel explosiu que esclatarà amb la crisi econòmica mundial del 2008 i alimentaran un descontentament entre amplis sectors socials que donarà lloc a les revolucions i revoltes dels països àrabs de finals de l'any 2010 i començaments del 2011.
Finalment, Kamal Hamdan destaca la importància que el nou període iniciat amb la "Primavera Àrab" suposa per a Europa i per a les seves relacions amb els seus veïns àrabs. El potencial d'una possible integració política i social de les dues ribes del Mediterrani seria, sens dubte, beneficiosa per les dues parts. Però cal, entre altres factors, que Europa canviï el seu rol respecte a una política exterior sovint massa subordinada als interessos dels EUA, com ha quedat ben palès en el seu paper davant el major conflicte actualment existent en el Pròxim Orient, el conflicte entre els israelians i els palestins.
Marie Nassif-Debs: "Les dones libaneses en el moviment popular. Pel secularisme. Per l'estatut personal civil".
Els passats dies 9, 10, 11 i 14 de maig es van celebrar les XV Jornades Àrabs de -Barcelona que organitza l’Associació Catalunya-Líban. Aquest any, sota el títol "Les revolucions àrabs: democràcia, drets soci als, laïcisme i el paper de la dona", van participar com a ponents Marie Nassif-Debs, escriptora, periodista y membre de la League for Lebanese Women's Rights (LLWR), Kamal Hamdan, economista i director executiu del «Consultation and Research Institute» de Beirut (Líban), i Farida El-Nakash, redactora en cap del periòdic Al-Ahaly i activista delmoviment feminista i dels drets humans a Egipte.
Les jornades van ser obertes amb la xerrada a càrrec de Marie Nassif-Debs titulada "Les dones libaneses en el moviment popular. Pel secularisme. Per l'estatut personal civil" on, després d’una breu reflexió sobre el context actual del món àrab, marcat per les revoltes en diferents països de la regió, va fer una aproximació a la situació de la dona libanesa i a les seves mobilitzacions per acabar amb un sistema polític libanès dominat pel comunitarisme d’arrel confessional que discrimina a les dones i les sotmet a diferents ordenaments jurídics de penent del seu origen. En aquest, sentit, Marie Nassif-Debs esbossa les línies bàsiques del programa de reivindicacions que el moviment pels drets de les dones està portant a terme al Líban i que passen per una laïcització del sistema polític, jurídic i institucional, la unificació dels diferents estatuts personals en un sol codi civil i una major participació de les dones en els òrgans de decisió política del país.
XV Jornades Àrabs de Barcelona. "Les revolucions àrabs: democràcia, drets socials, laïcisme i el paper de la dona".
Dies 9, 10, 11 i 14 de maig de 2011
Dia 9-05-2011 a les 19:00 h.
El Líban: la dona per un estat laic.
Xerrada a càrrec de Marie Nassif-Debs.
Escriptora, docent i periodista libanesa i membre de la League for Lebanese Women's Rights (LLWR). També ha estat membre fundadora la Lliga d’Ensenyants de Secundària i de la junta directiva de la «Trobada nacional per l'eliminació de tota discriminació contra la dona» al Líban (xarxa formada per més de 60 entitats i 40 personalitats polítiques, professionals i intel•lectuals libaneses).
Els seus articles a diferents publicacions culturals i polítiques com Al-Tariq, An-Nahj, Aujourd’hui l’Afrique, l’Humanite i An-Nidaa, així com els seus nombrosos treballs i investigacions, s’han centrat en l’estudi i l’anàlisi de la situació de la dona libanesa, i àrab en general, tant des de la vessant política i social com jurídica, educativa, laboral i cultural. També ha participat en la supervisió de diversos projectes orientats a la promoció de la participació de la dona en la vida política i en la reforma del marc jurídic libanès tant dins l’àmbit municipal com en el nacional.
Lloc: CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16 Sales 12-13. Jaume I (L4)
Dia 10-05-2011 a les 19:00 h.
Les revolucions àrabs i la relació amb Europa.
Xerrada a càrrec de Kamal Hamdan.
Economista libanès i director executiu del Consultantion and Research Institute (CRI) de Beirut. És membre també del Fòrum d'Investigacions Econòmiques de la regió d'Orient Pròxim i el Nord d'Àfrica (el Caire), de l'Organització Àrab per a la Investigació Econòmica (el Caire), de l'Associació Libanesa d'Economistes i de la Unió d'Escriptors Libanesos. Autor i coautor de nombrosos estudis sobre diferents àmbits com són les polítiques de desenvolupament, el sector energètic, el sector financer, el sector públic, l'ocupació, el teixit empresarial, la participació de la dona al món laboral i les polítiques sanitàries i educatives, tant a nivell local i nacional libanès com de la regió d'Orient Pròxim.
D'altra banda, Kamal Hamdan ha estat membre de diversos comitès d'experts per al Govern libanès en qualitat d'assessor del Ministeri d'Economia i Comerç (1991 - 1992) i consultor de la Comissió Mèdica Superior de la Caixa Nacional de la Seguretat Social libanesa (2009), entre d’altres. Al mateix temps, també ha estat consultor per a diferents missions de l’Organització de les Nacions Unides en el Líban i a la regió d'Orient Pròxim i el Nord d'Àfrica.
Lloc: CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16 Sales 12-13. Jaume I (L4)
Dia 11-05-2011 a les 19:00 h.
Egipte: la participació de la dona en la revolució.
Xerrada a càrrec de Farida al Nakash.
Escriptora i periodista, redactora en cap del periòdic Al-Ahaly i activista del moviment feminista i dels drets humans a Egipte. Va participar en la fundació del partit Tagamu (Agrupació) el 1976, del qual és actualment membre del buró polític.
A més de la seva activitat política en defensa de la democràcia i els drets humans i l’alliberament de les dones, i de la seva tasca periodística dins i fora d’Egipte (ha col•laborat en publicacions com l’Al-Watan de Kuwait o The Arab a Londres i ha participat en nombroses entrevistes en els diferents canals de televisió àrabs), Farida al Nakash ha desenvolupat una ingent tasca com a escriptora i promotora de l’activitat cultural i artística: ha publicat set llibres, dos dels quals versen sobre les seves experiències com a presa política entre els anys 1979 i 1981; ha traduït a l’àrab les obres de diversos autors internacionals; i ha participat com a membre del jurat en diversos certàmens de teatre, literatura i cinema documental.
Lloc: CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16 Sales 12-13. Jaume I (L4)
Dia 14-05-2011 a les 20:30 h.
Actuació musical de Sami Hawat i el seu Grup.
Acte de cloenda de les XV Jornades Àrabs a càrrec del músic i cantautor Sami Hawat, pioner de la cançó reivindicativa en el món àrab i un ferm defensor de l'art compromès amb la societat, tot utilitzant el ritmes i estils tradicionals de la música libanesa i oriental per tractar temes al voltant dels problemes i els conflictes de la societat actual. Sami Hawat comptarà, a més, amb la col•laboració de músics libanesos de reconeguda trajectòria com Wafaa Bitar, Ahmad Khateeb i Antoine Gedeon.
Lloc: CAT Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni, 6-8. Fontana (L3)
Col·laboren
Quarta jornada de protesta contra el sectarisme (Beirut, 10 d'abril de 2011)
Ahir diumenge es va dur a terme a Beirut la quarta jornada de protesta contra el sectarisme. Milers de manifestants van recórrer el centre de la capital libanesa en el marc de la campanya nacional que porta més d'un mes desenvolupant-se arreu del país amb l'objectiu d'abolir el sistema polític sectari actualment imperant, considerat antidemocràtic i font no només de la divisió i la discriminació dins de la ciutadania, sinó també de conflictes comunitaris que poden abocar al país a una segona guerra civil i a la seva destrucció.
Tercera concentració per l'abolició del sistema confessional al Líban (Beirut, 20 de març de 2011)
La tercera concentració organitzada pel Moviment per l'Abolició del sistema confessional libanès va reunir més de 20.000 persones el passat diumenge 20 de març a Beirut. A la secció "Albums photos" de la pàgina web del periòdic libanès L'Orient LEJOUR es poden veure imatges de la concentració."La situació de la dona al Líban: una oportunitat per a promoure la igualtat de gènere" (Sobre Terreny, febrer 2011)
La lluita per la igualtat de drets entre homes i dones és un dels eixos vertebradors de la política d’actuació de l’Associació Catalana per la Pau (ACP). Aquest principi identitari de l’organització s’intenta concretar en programes diversos de desenvolupament, sensibilització i educació. Un clar exemple d’aquest plantejament és un projecte que s’ha portat a terme recentment al Líban, de manera conjunta amb una de les entitats d’aquest país amb més experiència en la defensa dels drets de la dona, la League for Lebanese Women’s Right (LLWR). El projecte té com a principal objectiu contribuir a un procés d’aprofundiment en la democràcia del Líban, especialment pel que fa al reconeixement dels drets de la població femenina. Llegir més...
Líban: “Suport a l’estratègia de tractament de residus municipals al municipi de Riit”.
Localització: Departament de Moyen Bekaa al Municipi de Ritt.
Riit malgrat la seva localització geogràfica propera a Beirut, és una vida amb pocs recursos, per fer front a les obligacions que te la municipalitat, l’estat via el ministeri de les municipalitats, no compleix el rol que li pertoca, els impostos locals no arriben a suplir les necessitats d’aigua i electricitat, salubritat, afers socials, medi ambient i gestió de residus.
Una de les necessitats urgents és la de resoldre el problema de la recollida de brossa dels carrers diàriament, que actualment s’està fent amb un tractor, de forma poc eficient i sense garanties de salubritat, s’estan abocant en un espai poc recomanat i condicionat, i no hi ha cap criteri de selecció.
SOCI LOCAL: Secours Populaire Libanais (SPL).
ACTIVITATS:
- Disseny d’una estratègia de gestió de residus, per 18 mesos, on participa el SPL, l’ADDM, la municipalitat i supervisa l’ACP. Que incorpora, necessitats, solucions i incidència en la població (escola, jardí d’infància, municipalitat centre sanitari).
- Aportar equipament. Contenidors i un camió amb capacitat de rec.
- Reparació de l’abocador i la preparació d’un centre de residus.
COFINANÇADORS:
-Mancomunitat de municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona.
Incorporació de la dona al món del treball a Balbeek – Líban.
Localització: Balbeek – Nord de la Vall de la Beka – Líban.
A partir de l’execució del projecte es pretén incidir en el nivell d’atur entre les dones, en aquest cas del municipi de Balbeek , zona molt poc desenvolupada del Líban, de caràcter molt agrari, on les dones tenen moltes dificultats d’accedir al món del treball.
L’estratègia que s’ha escollit passa per reduir l’índex d’analfabetisme, incrementant la formació en alguns àmbits concrets , que resulten de demandes de les mateixes dones.
SOCI LOCAL: Secours Populaire Libanais (SPL).
ACCIONS:
-Incrementar els espais de formació no formal per a dones i joves en el municipi de Balbeek.
-Incrementar la formació entre les dones del municipi.
-Incrementar el nivell de participació social, econòmica i política de les dones en el municipi.
COFINANÇADAOR
-Fons de cooperació al desenvolupament.
Líban: Clínica Mòbil per Adloun.
Localització: Districte de Zahrani, Sud del Líban.
El projecte pretén donar atenció al màxim de població allunyada dels centres de salut amb dificultats d’accés degut a la situació, en zones on cal una actuació immediata, on les estructures sanitàries són inexistents o bé aquelles governamentals o privades són insuficients per a la població local. Zones on hi ha un increment de la pobresa, degut a la situació econòmica, social, política que afecta a una població civil libanesa majoritàriament sense recursos ni equipaments suficients.
SOCI LOCAL: Secours Populaire Libanais (SPL).
ACCIONS:
- S’ha equipat una clínica mòbil amb els recursos humans i tècnics necessaris per realitzar les tasques d’atenció sanitària, prevenció i educació en la salut.
- S’ha realitzat una atenció sanitària primària a les diferents comunitats aïllades, realitzant les atencions i els diagnòstics pertinents a la població beneficiaria.
- Activació d’un servei d’avís per les situacions d’emergència.
COFINANÇADOR:
-Fons Català de Cooperació al desenvolupament.
Concert de Sami Hawat a Barcelona
Prop de 300 persones participaren el passat dissabte, 7 de febrer en el concert de solidaritat amb Gaza que oferí el cantautor libanès Sami Hawat a l’Orfeó Gracienc de Barcelona, convocades per l'Associació Catalunya-Líban i per l'Associació Catalana per la Pau.
Durant prop de dues hores, Sami Hawat feu un repàs a les principals creacions del seu repertori, molt popular en diferents països del món àrab. Cançons, que en forces ocasions foren seguides i corejades per bona part dels assistents.
Entre el públic, de diverses edats, es comptaven Jamal Lababidi i Salam Almaslamani (a la 2a foto intervenint a la meitat del concert), ex president i actual presidenta respectivament, de la Comunitat Palestina a Catalunya a qui foren entregats els prop de 500 euros recullits en l'activitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)